L’agost porta una ocupació del 90% als hotels i habitatges d’ús turístic de la Ràpita

El mes d’agost porta a la Ràpita una ocupació del 90% als llits disponibles en hotels i habitatges d’ús turístic. És el mes àlgid d’un turisme que poc a poc es desestacionalitza, amb estades més escampades al llarg de l’any però també més curtes com a tendència general.

A la Ràpita hi ha uns 2.000 llits en hotels i habitatges d’ús turístic, pràcticament distribuïts al 50%. No és tot el volum de visitants que absorbeix el municipi pel que fa a població flotant, perquè caldria sumar-hi encara les estades en segones residències, que fan que l’ocupació estiuenca sigui molt més gran, especialment els caps de setmana. Però en tot cas les places d’hotel i habitatges turístics s’apropen a la plena ocupació amb un 90%, fent de l’agost encara el mes amb més afluència de l’any, per damunt del juliol, quan l’ocupació s’ha situat entorn al 75%, segons el sondeig entre els empresaris del sector recollit per Turisme la Ràpita i per l’Estació Nàutica.

A la vegada, s’ha detectat que la gent divideix les seues vacances, de manera que es fan més estades durant l’any però més curtes. “Detectem que els sis mesos que concentraven tradicionalment el 80% de visitants estan passant a ser vuit mesos, de manera que poc a poc s’està aconseguint la desestacionalització”, afirma Jordi López, tècnic de l’Estació Nàutica. La tendència general és que també les estades són més curtes, “en part perquè es reparteixen durant l’any, i especialment a la primavera i a la tardor són cada vegada més els que ens visiten, dos èpoques de l’any en què el Delta de l’Ebre està resulta a més especialment interessant”, afegeix.

De moment la Ràpita està comprovant que l’oferta relacionada amb les activitats nàutiques va creixent i té gran acceptació, una de les línies de treball que es vol potenciar des de Turisme i l’Estació Nàutica.

En la temporada estiuenca més general també hi influeix el context internacional. I és que el descens del turisme britànic, l’obertura dels mercats del nord d’Àfrica o fins i tot els estius més calorosos al conjunt d’Europa degut al canvi climàtic tenen influència directa sobre els moviments turístics.