La Ràpita va celebrar el Fòrum Científic de la pesca espanyola a la Mediterrània durant els dies 20 i 21 de setembre. La jornada, que va tenir lloc a la sala d’actes de la Llotja de la Ràpita, va acollir una setantena d’assistents i més de quaranta-cinc ponents que van exposar els seus estudis, compartir els seus coneixements i analitzar des de la vessant científica la situació en què es troba l’activitat pesquera a la Mediterrània.
El president de la Confraria de Pescadors Verge del Carme, Eusebio Rosales, indica que “els científics controlen altres factors que influeix en la pesca i, conèixer tota la informació ens pot ajudar a rebaixar la pressió que rebem de les administracions”. Rosales reivindica el malestar entre el sector: “Ens diuen que hem de pescar menys i ser més sostenibles, i al final, sostenible serà quan la mar estarà plena de peix, però no hi haurà pescadors”.
Per la seva part, l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, celebra que “la Ràpita hagi sigut durant dos dies l’epicentre del sector de la pesca” i manifesta que “és necessari aplicar un model de cogestió marítima al sector pesquer en què pescadors, científics i administracions tinguin veu i reflexionin conjuntament per marcar solucions”.
El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela, apunta que “aquesta gestió intel·ligent que hem de fer per recuperar aquestes pesqueres no passa només per reduir les jornades, sinó que passa per fer una gestió més intel·ligent i bioeconòmica de la pesca basada en aspectes com la selectivitat”.
D’altra banda, el president de Fòrum de Científics de pesca espanyola a la Mediterrània, José Luís Sànchez, afirma que “el Mediterrani viu una situació que no és bona, però que no va a pitjor“ i que “cal mantenir la intensitat de pesca en un nivell que sigui raonable”.
En la reunió, organitzada pel Fòrum Científic de la pesca espanyola a la Mediterrània amb la col·laboració dels Productors Pesquers (OPP) de la Ràpita i el suport de l’Ajuntament de la Ràpita, els ponents van abastar diversos temes entre els quals hi va haver l’ICatMar, la pesca a la mar Mediterrània, l’evolució socioeconòmica del MAP o la selectivitat a les xarxes d’arrossegament, entre molts altres. A trets generals, es va tractar la selectivitat de les arts, l’afectació del canvi climàtic, la sostenibilitat, el coneixement biològic de les espècies i la integració de les noves tecnologies en les pesqueres.