L’Ajuntament de la Ràpita adquireix dos quadres de l’artista, els quals se situaran al vestíbul de l’Auditori Sixto Mir
La Ràpita ha homenatjat, aquest matí, l’artista i pintor Miquel Paton en el primer aniversari de la seua mort en un acte a l’Auditori Sixto Mir per commemorar la seva persona i trajectòria. En l’acte, s’ha fet pública l’adquisició per part de l’Ajuntament de la Ràpita de dos dels seus quadres, els quals s’ubicaran al vestíbul de l’Auditori Sixto Mir. Aquests quadres corresponen a la pintura 48 i pintura 50 de la Sèrie Cartografia (És).
A banda de la descoberta dels quadres adquirits i les respectives plaques, l’acte d’homenatge ha consistit en la projecció de dos curtmetratges sobre la vida i les obres de Miquel Paton i en els discursos de l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós; la regidora de Cultura, Èrika Ferraté; i els amics de Paton, Ramon Rosales i Núria Gil. Per poder fer partícip de l’acte a la ciutadania que no ha pogut assistir a l’Auditori, aquest s’ha retransmès en directe a través de Ràdio Ràpita i Imagina Ràdio, i es pot recuperar en qualsevol moment a radiorapita.cat.
En les seves paraules, Caparrós ha declarat que “ens trobem envoltats de familiars i persones que estimem a Miquel per fer-li un reconeixement i, a la vegada, per fer la descoberta d’aquestes dues obres que donen color a l’Auditori Sixto Mir, projecte que vam iniciar amb ell” i ha agraït “la implicació de la familia, amics i de la Regidoria de Cultura per fer possible aquest acte d’homenatge”. De la mateixa manera ho fa la regidora de Cultura, qui ha afegit que “desitgem que aquest homenatge, fet amb tota l’estima, sigui del grat de Miquel”.
Pel que fa als amics de Paton i experts en la seva pintura, ambdós han fet èmfasi en la importància de les seves pintures i l’afecte que li tenen. “Deixa’m acabar amb unes paraules que vaig escriure per a una exposició teua: “El sentit de les pedres, de les nostres (re)construccions, hauria de ser fitar l’anhel de crear un lloc en el món per aturar-se a l’aixopluc de la intempèrie i gaudir de la bellesa”. Això, em sembla, Miquel, que ho has assolit amb la teua pintura”, ha destacat Rosales. D’altra banda. Gil ha apuntat que “Miquel era una ànima amb molt carisma, atreia, captivava i influïa a les persones que l’envoltaven, les converses amb ell sempre anaven carregades de reflexió i així ho projectava amb la seva obra”.
A més, l’alcalde i la regidora han fet entrega d’un ram de flors i una placa commemorativa a la família de Paton, que també ha volgut adreçar unes paraules. “Estem molt orgullosos que aquestes dues pintures d’ell estiguin a l’entrada de l’Auditori Sixto Mir i en pugui gaudir tot el poble. Miquel, des d’allí on està, deu estar molt content perquè s’hagi portat a terme una proposta que havia fet ell en vida”, ha expressat Anna Nicolau.
En homenatge a Miquel Paton, la Revista Ràpita del mes de maig de 2022 recollirà un conjunt d’articles, reportatges i imatges sobre Paton i les seves obres. Entre les personalitats que han participat en l’escriptura d’aquests articles es troben els escriptors rapitencs Emili Rosales, Josep Pitarch, Carme Cruelles, Miquel Reverté i Pep Carcellé; les periodistes Marina Pallàs, Sofia Cabanes i Anna Zaera; o els arquitectes Adolf Quetcuti i Joan Pineda. Així com també, Ramon Rosales, Flàvia Company, Fernando Pinós, Núria Gil o Bea Dalmau, entre altres.
Miquel Paton, un artista arrelat a la Ràpita amb un llarg recorregut artístic
Miquel Paton va començar a exposar de manera regular a partir dels anys vuitanta i les seues obres ràpidament van obtenir una gran rellevància a tot Catalunya. De fet, la seva capacitat creativa i artística ha fet que obres seves formin part del fons artístic d’espais com la Reial Acadèmia catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, el Museu d’Art Modern de Tarragona o la Universitat Rovira i Virgili, entre altres.
A més, Miquel Paton ha estat un artista amb molta presència a la Ràpita fruit del seu arrelament al municipi. Tant és així que, al llarg de la seva carrera artística, hi va exposar obres en diverses ocasions. El primer cop va ser als anys 90 a l’antiga sala Xampany. Després, al 2007, a la sala Artilugis. Set anys després, al 2014, a l’Església Nova. I el darrer cop va ser l’any 2016 al Museu de la Mar de l’Ebre.
Cal destacar també que entre els seus treballs hi ha la intervenció artística a l’església de Sant Eugeni I, Papa (Barcelona, 2018), la pintura del reataule de la Capella dels Prats (Les Cases, 2016) i les cobertes dels llibres ‘Els homes de la terra i el mar’ de Sebastià Juan Arbó i ‘Dos de llibre’ de Pep Carcellé.