Església Nova

Declarada monument d’interès historicoartístic per Patrimoni de Catalunya l’any 1984, l’Església Nova forma part del conjunt arquitectònic que Carles III pretenia aixecar al port dels Alfacs. Si s’hagués completat el projecte original hauria donat lloc a un conjunt arquitectònic monumental, però, malauradament, es van aixecar els murs de l’edifici i les cobertes no es van arribar a construir mai. Les fonts apunten que la mort del monarca i els desordres econòmics i administratius del seu regnat haurien fet que la ciutat neoclàssica de Carles II es quedés a mig edificar. 

De l’Església Nova no hi ha notícies que confirmen que l’edifici es projectés com a temple religiós; és més, la seua estructura s’identifica més aviat amb la dels edificis contemporanis dedicats a funcions administratives. Tampoc no se sap qui la va projectar o qui va dirigir les obres.

L’Ajuntament de la Ràpita va adequar l’espai interior de l’Església Nova, afegint una coberta exterior per tal d’aprofitar l’edifici històric per a usos culturals. Actualment, l’Església Nova és un dels equipaments amb més vida social del municipi, acollint setmanalment actes culturals, exposicions, conferències, tallers, etc.